Nostàlgic del meu passat, excavo en els meus records massa de pressa oblidats
En el crepuscle de la meva existència, veig els del meu pare al que vaig admirar.
Lluny del temps en que era al teu costat, quan no coneixia res de la vida
Jo era petit, feliç i sense preocupacions, tu tot m’ho vas ensenyar.

Anàvem junts en aquella vella carreta, tirada pel teu cavall
Assaboria la vida, em meravellava de tot, t’havia posat en un pedestal
Sempre a prop teu, sovint et mirava, tenia admiració
Per l’home robust que eres, per aquell papa d’excepció.

El teu rostre estava solcat, com la terra de la nostra vinya
Discret, afable, en tota circumstància eres digne
Junts havíem treballat els camps durament
Tu em prenies per un home, però jo només era un nen.

Tot torna a la meva memòria, com si fos ahir que em vas deixar
Encara que no pogués, sense descans, amb tu sempre vaig treballar
Ara veig que hauria tingut moltes coses a dir-te
El temps passa i em queda només aquest full per escriure’t.

Difícil vessar aquí els teus sofriments no estalviats
Res no et va aturar, fins al final vas tenir orgull, malgrat tots els avatars
Vas marxar, sense dir res, per a mi un emblema i un mite seràs
Però sàpigues papa, que em diguessis “t’estimo”, sempre vaig esperar en va.