Tu que mossegues la vida amb força, sense preocupar-te de l’avenir,
T’oblides segurament que per alguns, trist és el seu destí .

La malaltia, el sofriment han trencat per sempre la seva inconsciència
Deixant al seu voltant plors plens d’impotència.

Tu, mucoviscidosi, terrible malaltia, sense importar-te a on pots colpejar,
Imprevisible i covarda, et trobes a tot arreu i sense avisar.

Nosaltres no volem acceptar la fatalitat, la d’un amic, que pots derrotar,
Junts en aquest camp de batalla de la teràpia, hem decidit de guanyar.

Perquè aleni la vida, tenim necessitat de tu i de la teva generositat,
Cert que diràs que tens altres preocupacions i que estàs sovint molt sol·licitat.

No hi ha res més noble que donar, que compartir, perquè revifi l’esperança,
Vinga, amunt germà meu, en aquest combat, a la desesperació donem l’esquena.

Mes que mai, humils i solidaris, aquesta malaltia, la vencerem,
Res no aturarà la nostra marxa cap endavant, tots al uníson anirem.

Allà on estiguis, siguis qui siguis, esperes el guariment amb impaciència,
Creu-me, tu pots avançar per la vida amb molta esperança.

Tots confiem en aquell dia quan en els teus ulls aquesta llum brillarà,
Que canviarà la teva existència i de felicitat ens omplirà.

Llavors la malaltia, el temps, la pluja i la tempesta,
Sobre tu amic meu, ja no tindran cap influència.