Els mots que podria escriure’t són massa febles i no prou adients
Per dir-te com t’estimo, tu ets per a mi una veritable joia,
El teus ulls són autèntiques perles que il·luminen els instants de la meva vida,
La bellesa de la teva mirada quan somrius, em meravella de felicitat.

Trastornat pel plaer sublim de tenir-te al meu costat, detesto la teva absència,
Reprimint la soledat en la presó dels meus somnis, perfecta insolència,
Trencant les cadenes de les meves passions, volo per retrobar-me amb tu doneta,
Transportat com estic pels aldarulls del meu cor, revifes la meva flama.

Construint amb tu un imperi d’emoció, com la lava dels volcans,
Estenent els plaers en els nostres cossos embriagats a la vora de precipicis excitants,
El teu riure i la teva veu són per a mi raigs de sol irradiant la meva existència,
Se m’emporten cap uns mons, on vivim sols, amb total indiferència.

Els meus sentiments per tu son infinits, ets bella com un estel centellejant
Brilles en el firmament de les meves esperances amb complicitat única i espurnejant,
La teva puresa enlluerna el meu quotidià, aportant la frescor d’una musa encantada,
Tocant amb la seva arpa la simfonia del nostre amor fins als confins de la galàxia.

La passió que tinc per tu és incommensurable, ets sempre una divinitat,
L’adoració que et professo em porta a les vores de la benaurança i la felicitat,
Ben cert que en el món de les estrelles, sóc el teu fan fidel, ets el meu ídol
Amor meu, per tu gravo per sempre en el meu cor, aquestes paraules: t’estimo.