Orgull dels catalans identificats amb aquest poblet al peu dels Pirineus,
Vila turística carregada d’història, bressolada en aquesta badia, pel Mediterrani,
La marejada capfica la meva ànima en aquesta platja, com un violí avivant la meva admiració
Davant la musa dels meus somnis, on el soroll de les onades se m’emporta amb emoció.

Conduit a pesar meu dins la nit del temps a l’època dels grecs i dels romans,
Navegants caient enamorats d’aquest port, idealitzant en aquest llocs els seus destins,
Com aquells homes que han marcat les nostres memòries, els comtes del Rosselló,
Fortalesa habilitada sobre un indret de construcció romana pels reis d’Aragó.

Subjugat en aquest deliciós somni on la melodia d’aquest violí transporta el meu esperit,
Més allà dels segles, als temps de les croades per flanquejar els cavallers units,
Units en l’ordre dels templers, simbolitzant a Cotlliure l’adhesió iniciàtica,
La brisa marina fustiga el meu rostre, la meva mirada frega aquesta arrissada màgica.

Assegut sobre aquesta pedra, dibuixo els raigs del sol taronja, amb els meus ulls,
Matisse o Derain sublimant el campanar de l’església de Nostra Senyora dels Àngels
Sobre una tela autèntica de rares colors i relligats de veritat al passat,
D’aquests artistes, que tant han donat al fauvisme i a aquest magnífic indret.

Tants altres pintors o poetes, Picasso o Antonio Machado han deixat,
Les seves empremtes sobre les velles pedres d’aquesta vila de llum i de bellesa,
Dibuixant sobre els vessants de magnífiques vinyes, sublims instants de felicitat,
En aquest paradisíac racó, on el temps sobre les nostres joies i pors no té cap força.