La vida s’arremolina al meu voltant, certs hàbits flagrants
Es manifesten a la llum del dia, tan tristos com afligidors,
Constatació evident avui en dia d’escoltar al seu interlocutor,
Sense emetre espontàniament el judici d’un ridícul impostor.

En aquest concert endimoniat, tot son pretextos falsos i narcisisme
Cal ésser o aparentar, jugar incansablement amb l’egocentrisme,
Davant el tribunal dels teus ulls, tindràs una actitud clement
D’una insolència graciosa seran les teves paraules i el teu comportament.

El jurat del teu lleuger pensament ha decidit, la teva sentència sense recurs restarà,
Davant l’etern ventaràs qualificatius grotesques i deplorables,
Per satisfer una reflexió que no es única, però que tu t’imposes
En aquesta audiència perpètua de la vida, per la hipnosi colpit estaràs.

En el fosc pretori del teu raonament, has litigat els teus arguments,
Ignorant totalment la justícia del teu cor i de l’enteniment
Has ignorat sovint la simple realitat de la sensatesa i la sinceritat,
Per jutjar, hauries pogut callar o admetre una engruna de veritat.

Potser en aquesta existència has arribat a jutjar sense conèixer-te
A tu mateix i formates estúpidament la teva intel·ligència per aparentar;
Llavors el silenci respon , fa callar l’impostor i la seva beneiteria ultratjant
Conduint pel camí desèrtic de la reflexió a les virtuts mes pacificadores.