Meravellosa postal, quan trepitjo aquesta fina sorra,
Els meus ulls estan fascinats per aquest blau turquesa, i es perden al lluny,
Les meves narius revifades per aquest iode marí, sacsejant els meus somnis,
Grans somnis, de trencar les amarres, de deixar el meu passat a la platja.

Aquí em teniu, a bord d’aquest veler tenint com única companya la solitud,
Trontollant en aquestes onades, estic sol i lliure, projectant-me en altres latituds;
Girant l’esquena al confort, m’esgoto manejant el timó i canviant les veles;
Dempeus, admiro en silenci tot el que es dibuixa davant meu, un magnífic quadre.

Sol en aquest immens oceà, sento les onades xocar contra el casc del meu vaixell,
De tant en tant apercebo alguns dofins, déu meu quina meravella;
Les hores transcorren sense moure’m, com els anys de la meva vida,
Rebutjant els sofriments mai esgotats, en les profunditats de la meva memòria.

El marejol m’empeny, com la beneiteria humana d’aquest món que he deixat,
Tot ho he sacrificat, per tastar la felicitat de no estar mai afectat;
Solitari, feliç, disposat a afrontar si déu vol els quarantens rugents,
Com l’estupidesa dels que he pogut trobar al llarg de la meva vida.

El mar s’encalma, l’horitzó s’aclareix sobre els contorns d’una magnífica llacuna,
Preciós mirall on amago les meves passions, envoltat per un estoig de sorra fina;
Després d’haver travessat els mars, com els deserts de la meva existència,
Per tirar l’ancora del passat a les profunditats de l’oblit i de la ignorància.