Regnes en la cambra de bany, dins el teu estoig, majestuosament;
El moment d’embellir amb una mà, esperes maliciosament;
Els contorns dels llavis, fan goig com un quadre il·luminat,
Perquè sucumbeixi amb la teva elegància, l’amant de cor embriagat.

Vermell, rosa, marró, molts colors sobre els llavis adoptaràs,
No hi ha cap dona a la que cada matí, piadosament no utilitzaràs,
Com el pinzell de l’artista dibuixant arabescos endiablats,
Perquè produeixi la màgia d’una musa i s’instal·li sobre la meva mirada.

Simple artifici, denotant el pudor o a vegades fins i tot la vulgaritat,
D’una dona senzilla o rebuscada, per bé que d’una rara bellesa,
Lleuger, cridaner, anodí o espantós, aportant veritable ornament,
Dona esteu sublim, ja sigues amb color púrpura o daurat.

Alguns de nosaltres detestarem que quedin rastres en les nostres camises,
D’un adulteri amagat en les profunditats de l’amant enamorada,
Enamorada d’un amor efímer on l’ideal no es més que un somni platònic,
En aquest món bressolat per la il·lusió de grandeses faraòniques.

Acabaràs en un petó tòrrid sobre un llavis humits, avivant els desitjos,
En un vals apassionat dels sentits en alerta per esperar tots els plaers;
Plaers de la carn, avivats pel color del teu vestit d’una fulminadora passió,
Modesta barra de pintallavis, t’emportaràs sempre les nostres emocions.