El crepuscle acaba de morir i vet aquí que ja inundes el paisatge,
Els teus tímids raigs donen a aquest dia, tot un altre missatge,
Esquitxes els nostres cors i ens dones un desig més fort de viure,
Escombrant com per art de màgia, tots els nostres problemes.

Autèntic mag, amb la teva mà tergiverses el que és assenyat
Poder inexplicable que posseeixes, transformant-ho tot al teu pas;
Veritable artista, sense trompeta ni tambor desproveït d’artificis,
Dibuixant als nostres ulls, una meravellosa aquarel·la de deliciosos colors.

El teu extraordinari poder de seducció, embruixa inevitablement la natura,
Tornant formós allò que és insípid, com un pintallavis d’una bella criatura;
Encantador irracional, com un director d’orquestra dones el tempo de la vida,
La teva partitura mil·limetrada, no tolera cap bemoll ni tan sols el do, re, mi.

Amb el teu contacte tot es transforma, sublim dona nua, tela dorada d’eben,
Damunt d’aquesta platja de sorra fina, oferta als meus ulls, que acaricien una sirena,
La bellesa il·lusòria que emets rescalfa, d’aquest mendicant, la seva vella carcassa,
Presoner d’una existència, cent vegades llançada als abismes del no res.

Diví encantador com ets, aguaitem tots els dies el teu naixement còsmic,
Per a que irradies a la teva manera intemporal , el nostre univers encisador i màgic;
Sacsejant les nostres pors i portant-nos tot seguit cap el cim de la bellesa,
Centellejant amb les teves llums, en una sorprenent comunió d’uns sentits meravellats.