El vent bufa pels anys de la meva vida que desfilen,
Com els minuts transcorreguts en un rellotge inútil,
Penjat en la paret dels meus records que s’obliden,
Dia rere dia em sustento d’una il·lusió ben fútil,

El somni no s’esborra pas, immòbil davant d’aquest full,
Deixant córrer la meva ploma, del record que cullo,
Amagat en la meva memòria des de fa moltes primaveres
Ressorgeix agradablement per l’espai d’uns moments.

Els segons es paralitzen, etern impacient, l’horitzó escorcollo,
Un sol esclatant il·lumina la meva cara girada cap a la vall,
Moment esperat, però lo inesperat, fragant sorgeix del no res,
Llançant la meva joia fugaç als calabossos virtuosos de l’indecent.

L’Èol de l’oblit fueteja el meu rostre sense atrapar els meus pensaments,
Paralitzat i desemparat, fustigo al destí i a les seves paròdies insensates
Abocant sobre les meves raons, el núvols sorruts de les decepcions,
Reclòs amb el meu amic el silenci, li confesso les meves emocions.

La tinta dels meus fantasmes flueix per un pergamí ennegrit d’amargura,
La meva ànima s’envola per les contrades llunyanes d’una quimera que s’exhuma,
Una nit freda cau en l’oblit de la meva fortalesa inexpugnable,
Sota la volta estelada, el meu esperit vagabund sembla imperceptible.