En aquest món on la llibertat és la referència ennoblida del ésser humà,
On l’esclavitud i la servitud des de fa temps han estat per sempre més desterrats,
On molts països prediquen la democràcia, com no insurgir-se amb força,
Quan en el nostre estimat segle vint-i-u, certs estats es mofen d’aquests drets.

Els drets de l’home ridiculitzats pels apparatchiks xinesos, veritable ignomínia,
Mirant de dalt a baix ultratjosament la cara del món, amb tota impunitat, bona paròdia,
Cometent violències al Tibet, sota la mirada dels polítics del planeta,
Violant els drets més elementals per a predicar una diplomàcia esteta.

Els dirigents xinesos han instaurat des de fa molt de temps la llibertat vigilada,
Imposant als seus ciutadans la submissió, a vegades fins i tot, amb una violència mediatitzada,
Com aquell estudiant valerós, desafiant els tancs de la dictadura a la plaça de Tian’Anmen
A Pequín, capital dels jocs olímpics i d’una llibertat emmordassada inacabablement.

Com no revoltar-se, amb el silenci penós dels diplomàtics d’aquesta terra,
Somrient amb complaença als dictadors panxuts d’una ideologia primària,
Arengant el totalitarisme a la cara dels més poderosos sense cap rubor;
Els servents de la vergonya, compleixen impunement els seus quefers bruts i plens d’horror.

Quant de temps caldrà encara per que l’altre mur de la llibertat caigui a Àsia?
Xina, Corea de Nord, Birmània, infàmia d’aquests aparells d’estat de mecanisme envernissat
Humiliant fins al més profund de les seves contrades, la pseudo-democràcia irrespectuosa,
Germans llunyans, tindreu la facultat de viure un dia sense els vostres entrebancs rovellats?