A primers de gener, arriba el temps de la tradició dels reis mags,
Amb gran quantitat de tortells sembrats de faves, tòpic d’una bella imatge;
Epifania es una paraula clàssica que en grec significa: aparèixer.
Quina es doncs aquesta costum de menjar un tortell i desaparèixer?

Podem fer com tothom, trobar-se per degustar sense comprendre;
Comprendre el sentit d’aquesta llegenda del passat autènticament:
Que el sis de gener va ésser en altres temps, la presentació del nen Jesús,
Als reis mags: Melcior, Gaspar i Baltasar que d’Orient havien vingut.

Poc importa que fossin portadors en aquell temps de regals meravellosos,
D’or, encens i mirra, per en aquell dia junts honorar al Messies;
Llegenda si ho és, que ara ens queda d’aquest mite del passat,
Perpetuat al llarg dels anys, al voltant d’un deliciós tortell amb una corona decorat.

Moments de compartir i de plaer per assaborir el pastís entre amics,
Que atrau les nostres papil·les com les bombolles de xampany sublims;
La part del pobre no s’oblidarà, vinga!, vine, obre la porta, desconegut,
Assaboreix amb nosaltres aquest instant d’emoció, els valors no s’han perdut.

Durant el mes de gener, tot és pretext, tot es ocasió per trobar-se,
En aquesta reunió al voltant del tortell, elegir el rei i pot ser cantar i riure;
Deixem-nos arrossegar per aquests minuts d’una compartida felicitat,
Demostrant que de vegades aquets moments, poden ésser fugaços però apreciats.