El riu impetuós de les meves passions excava el llit del meus desitjos
Cada dia pateixo inexorablement els vertígens d’aquestes apetències
En el crepuscle de la meva vida apareixen del no res, unes emocions
Dins el torrent de la meva existència, tinc esgarrifances i refuso la raó.

Em desbordo submergit en el excessos dels meus esgarriaments
Dins el calabós de la meva ciutadella, la meva ànima s’ofega impacient
Sacsejat pels devessalls dels meus somnis, ignoro tot principi de jutjament
Les cadenes de la despreocupació empresonen la meva voluntat conscientment.

Com una onada desbordant, el meu imaginari es nodreix de bullanga
El meu cos copejat sucumbeix a l’indecent, el meu esperit erràtic exulta
El torrent dels meus pensaments rodola per les corbes d’una dona
Sepultat en les onades delicioses del desig, no puc ocultar aquesta flama.

Allà, la resclosa de les meves apetències ha cedit, pateixo com un feble bohemi
El corrent dels meus fantasmes malsans pertorba la meva ànima en un balanceig
El meu cos sofreix en aquest diluvi de plaers utòpics i platònics
Emportat en un llit de brasa, assaboreixo l’ona dels meus desviaments màgics.

Sotragat per unes onades inaccessibles, en les delicioses boires de la felicitat
La barca de les meves il·lusions sotsobra en braços d’una quimera, amb fogositat
Llibertat, plaer, amor, neguit, torbació, ja no sóc amo de les meves emocions
La tempesta estripa la nit, no resisteixo més, ja no sóc amo de les meves passions.