Dimecres a les nou, en un carrer de Bagdad un nen de sis anys és assassinat,
Franctirador com ets, li has tret la vida, en nom de la llibertat;
El setembre del dos mil quatre, prop de dos cents nens han desaparegut;
Massacre orquestrada a Ossètia, sota una doctrina de retirada a Txetxènia.

Horrible aquell onze de setembre a América, en nom d’una ideologia,
La llista es llarga, Afganistan, Turkmenistan i la mateixa Birmània;
En nom de quin interès pot esser burlada la llibertat?
Xina, Corea del Nord i a vegades fins i tot Rússia, on són també tots humiliats.

Alguns dirigents d’aquest mon han volgut protestar, s’han rebel·lat,
Anwar Saadat, Yitzhak Rabin, Martin Luther King, assassinats,
Per haver intentat obrir les vies de la pau;
Oh blanca coloma el teu espai de vida es limitat.

Terroristes, dictadors, teniu una set desenfrenada de poder,
La sang, l’orgull, l’odi son la tornada inexorable del vostre deure
Els segles passen i s’assemblen desgraciadament,
Fets de guerres, matances, destrosses i enfrontaments.

Podré aixecar-me i no sentir que tot es degrada en les ciutats?
Que el joves desocupats han saquejat els suburbis, i tot ho han destrossat;
El mon esta boig, preguem per que la pau sigui el credo de la nostra existència,
Blanca coloma que el teu vol pur i lliure faci renéixer de pressa l’esperança.