Assegut en la terrassa dels meus somnis, escolto les guitarres amb passió,
Desgranant les notes de la música d’un flamenc endiablat, sacsejant la meva emoció,
Atret per la magnífica Andalusia, estic captivat per aquest quadre màgic,
El sol, els cants, la dansa, els riures, assaboreixo aquest instant fantàstic.

Al meu costat, una andalusa bella i altiva, dansa en els meus pensaments,
Dominat per tanta galanesa, com la del toro, jugant-se la vida al altre costat de la barrera,
Deixant-me portar pel ritme de la música i la bellesa d’aquesta criatura
La meva ànima perd la raó, els meus ulls meravellats acaricien les seves contorsions.

La música em transporta dins aquest espai d’un cos a cos sulfurós i volcànic,
Bella andalusa, amb els teus ulls negres m’embruixes amb aquesta coreografia màgica,
Dominant les afliccions, com una fera brogent, plegada als capricis del seu domador,
El meu esperit està lluny, embriagat pels arabescs que el seu vestit deixa aparèixer.

Les castanyoles crepiten com les castanyes atiades pels branquillons,
Damunt la foguera de l’alliberació, per captivar a la tardor les nostres papil·les,
Els gitanos canten a l‘amor a l’uníson, sobreexcitats per aquesta bella princesa,
Inaccessible musa dels meus desigs, revoltant la meva consciència fins a la fi de l’embriaguesa.

La música endiablada s’acaba, la bella i morena andalusa es volatilitza,
Cau el teló, em quedo estoic dins el joc secret de les meves idees,
Els meus ulls s’obren, sota aquesta boja imaginació, el meu somni s’esvaneix de seguida,
Estic enterbolit per tanta frustració i llanço tot seguit totes les sensacions meves.