Enganxada al sentiment d’un home que estimava,
En silenci durant la meva vida, he estat martiritzada.
Cada dia, dividida entre la felicitat i la por,
No podia canviar els perfils del meu cor.

El meu cos copejat ha sigut sovint cobert de morats,
Degut això, al seus ulls ja no tenia cap mena de gràcia.
No era per ell més que un simple objecte desllorigat
Fàcilment rebotava perquè estava sovint dominada.

Existència sense motiu, on la vergonya predomina
No tenia ja passió, no era més que anodina
Lligada a falses esperances i extenuada per la seva flaquesa,
Vaig decidir un dia aixecar el cap amb sensatesa.

Res aturarà la meva voluntat ferotge i l’orgull de sortir-me’n,
Rebutjar aquest horrible destí per poder vèncer sense morir-me
Girar una pàgina de la meva vida, evolucionar i reconstruir-me
Trobar el veritable amor, sense que un home arribi a perjudicar-me.

La recerca perpetua d’un cert equilibri, és la veritable qüestió,
Existeix l’amor? O és potser el fruit d’una certa desil·lusió?
Acariciar la felicitat i poder llançar el efluvis del deshonor
El meu objectiu inconfés: oblidar per sempre els moments de terror.