La vida d’avui en dia és ben sorprenent, jo diria fins i tot desoladora,
Sovint en els meus pensaments delirants, al meu voltant tot s’accelera,
Em disposo a emetre un judici i llavors la meva raó m’ho censura,
Però, com no puc reaccionar davant d’aquesta indiferència establerta?

Constato afligit el veure a la gent reaccionar amb una despreocupació total,
Amb desinterès absolut de tot, diria fins i tot insensibles al mal,
Com la rapaç que no es digna commoure’s en el festí de la horrible carronya,
Per satisfer el seu apetit voraç, posant fi a la fam sense cap vergonya.

La freda indiferència en cap moment et parlarà i mai et mentirà,
Et farà més mal que l’odi, quan l’amistat fidel et gira l’esquena;
Creies amb massa coses i havies construït castells al voltant dels teus amics,
La vida t’ensenya moltes lliçons, fins i tot que t’obliden els teus més fidels.

L’interès es veu en les mirades, com el fruit sucós que es desitja mossegar,
O com la llimona que es rebutja després d’haver-la exprimit,
D’amic et convertiràs en company i de company en conegut, no hi ha res de veritat,
Res és autèntic, tot desapareix, on ha anat a parar la sinceritat?

En aquest univers on el jo, jo… rep cada dia els guardons de l’estupidesa,
Has oblidat que potser acabaràs un dia sol, sense tenir res a fer,
Per haver volgut ignorar massa al que volia donar-te la mà i somriure’t,
El que hi ha de millor o de pitjor, la vida t’ho servirà en safata de plata.