Cal ésser espanyol, per conèixer la seva definició o el seu sentit històric,
Cal ésser català del nord o del sud, per ocultar aquest fet dramàtic,
Cal tenir molts anys per en recordar-se de l’èxode massiu republicà
Dels republicans fugint de la ideologia d’un dictador inhumà.

Aquell hivern en que milers d’homes, de dones i nens el seu país van deixar,
Per trobar refugi a les nostres terres, a l’hivern del trenta nou, fred i despietat,
A fi de fugir del terror dels franquistes, horrible passatge de la seva història,
Emigració indicible on l’home es torturat fins al més profund de la seva memòria.

En campaments improvisats instal·lats a Prats de Molló, Sant Llorenç de Cerdans,
Rivesaltes, Argelers o Sant Cebrià, van ésser reclosos en el departament,
Patint el sofriment d’aquell terrible hivern i sobretot la por de l’endemà,
Acorralats i separats com bèsties, mai oblidaran la seva fatalitat.

Travessant a peu la frontera, per buscar asil, en el sol de la nostra pàtria,
Dins el laberint de la nostra comoditat quotidiana, podem oblidar aquesta tragèdia,
Com els nostres caiguts en els camps de batalla per donar-nos la llibertat,
No oblidarem mai els refugiats espanyols, amb els seus cossos ferits i humiliats.

Segle vint-i-u on les senzilles riqueses d’aquest món no són apreciades,
On els autèntics valors han desaparegut, deixant lloc a l’egoisme i la enveja exacerbada,
No oblidarem mai que els homes, dones i nens, en les nostres platges exiliats,
Han sofert en el més profund de la seva ànima, per que reneixi en el seu país la llibertat.