Éreu allà en els jardins de l’amor, sublim i desitjable,
Enamorament sobtat d’un rosa lavanda que jo venia de descobrir;
En aquest parterre multicolor, com una orquídia blanca inoblidable,
Puresa del vostre vestit de lis, éreu fresca a punt de collir.

Subjugat per aquesta bellesa, em vaig decidir a collir-vos un pom
Entrellaçant els colors d’unes flors per expressar les meves intencions,
Mirada d’innocència que teníeu, fresca com aquest vers,
Tija per tija de la prímula al romaní llegíeu la meva passió.

Passió naixent que jo traduïa de la rosella a la rosa boscana,
Fragància del lliri groc per dir-vos: us estimo;
Fiador per endavant acariciant-me la cara amb l’espina,
Torrent de desigs i de voluptat vau acceptar aquesta majorana.

Lavanda olorosa de tendresa, d’aquest gessamí símbol del meu cor,
Almesquí d’aquest somni naixent, margarida de la vostra simplicitat;
Embriagat per aquestes fragàncies éreu la felicitat, no veia res més que a vos;
Campaneta de muguet, jo us oferia també aquest giroflé de fidelitat.

Com un sol d’or, els vostres llavis han tocat suaument els meus sense un mot,
Petó arena movedissa d’una atracció, com una violeta perfumada;
Farandoles d’emocions, esborrant en un instant tots els nostres mals,
Sou immortal, margarideta jo us estimaré, tota l’eternitat.