Un dia vaig prendre consciència
Que no era res en aquesta existència.

Sense pare ni mare
Devia construir la meva vida amb gust agre.

Per què tenia que créixer amb el cor trencat?
Perquè jo, havia sigut abandonat.

Posat en aquesta família d’acull
La vida es convertia amb molts perills, en un escull.

S’ha de creure que el destí
Per alguns, no es pas un festí.

Aferrat a aquest misteriós passat
I a un sentiment d’acovardiment.

Dividit entre l’odi i la set de créixer
Res no podia aturar l’obsessió de reeixir,
A la recerca perpètua de la veritat del meu passat
Res ni ningú em podrà aturar.

Fins als confins del dia, on descobriré a plena claror
Per quina raó la meva mare, no m’ha donat el seu amor.