Magnífica impressió la d’ésser el rei en aquesta existència,
Cada dia faig grans passos, amb tota indolència
Deixant al costat del camí, l’espècie humana,
A la que odio en el més profund de mi mateix, quina púrria.

Res se’m resisteix, ni aquesta boja humilitat,
Ni la que crec que es la meva amiga, la sinceritat
Jo venceré en tots els fronts per saciar,
Saciar aquesta set de regnar sense compartir i reeixir.

No tinc por i em ric dels captaires moralitzadors,
Professant amb totes les forces la seva trista deontologia amb candor,
Com la d’aquell tímid eclesiàstic mudat, pregant de genolls,
Filosofant sobre una saviesa esperada per tots.

Aparta’t de la meva vista, miserable com ets, sóc el millor,
Tothom m’admira, quin gust, es deliciós;
No em diguis pestes, sóc jo qui serà reconegut pels meus discursos
Embruixant al meu auditori, la victòria vull sense rodeigs.

En aquest món on evoluciono, tinc molts amics,
Som centenars o milers els que estan encantats,
Ulls de Ximena per tu, no tindré mai,
Massa orgullós com sóc per satisfer els meus plaers no confessats.