Malgrat que només ha calgut una mirada,
Encara que jo no crec pas en la casualitat;
Dins el laberint de la meva vida, en el revolt d’un camí
Tu petita flor, t’has creuat en el meu destí.

Els meus ulls es van posar sobre teu, petita flor salvatge,
No, jo no somniava pas, no era realment un miratge;
Brillant amb mil colors,
Has il·luminat amb una mica de felicitat el meu cor.

Eres allà tendre, fresca, amb una rara bellesa,
La meva vida, sense voler en un instant ha trontollat;
Oh, d’entendre-ho no ho he pas intentat,
M’he ajupit, per prendre’t delicadament.

Posada en el clot de la meva mà,
I mirant-te m’he sentit molt serè;
Algunes gotes de rosada corrien sobre els teus pètals,
Com em podia resistir, eres indefugible.

Petita flor salvatge, la meva vida ha trontollat,
Durant quants estius, no ho sé;
No dubto que et quedaràs en el meu cor per l’eternitat,
Et faré una promesa, et protegiré i bojament t’estimaré.