Interpel·lat per aquesta pregunta, un amor pot ésser fusional?
Alguns podran potser assimilar-lo a un amor passional;
Altres comprendran la diferència entre els dos estats,
Cap comparació es pot fer, i no us en refieu pas.

Passió d’un amor delirant entre dos amants,
Giravoltant en una relació fulminant de desigs excitants,
Res no aturarà aquestes ganes frenètiques i desbordants,
Ni la gelosia d’un marit o la d’una esposa irritant.

Com la brasa incandescent d’una mare abraçant els sentiments del seu nen,
Emoció multiplicada en una simple mirada, una entonació, intens moment,
Inexpressables vibracions, la sang parla, és fusional,
En els abismes patètics, unint-se en un impuls emocional.

Amor conjugat al voltant de: Jo… Tu… Nosaltres… Ells… sou feliços?
La felicitat pot ésser simple, perfecta a vegades horrorosa,
Es pot estimar tota una vida, compartint intensament una real comunió,
Vet aquí el veritable debat de una inevitable qüestió.

Es pot estimar sense reflexionar, o reflexionar abans d’estimar,
Alguns amors no són mes que casualitat, es prenen o es deixen;
Llavor diguem fusional o passional?
Bé jo diria que a vegades es encara més, sensacional.