Amb una herba entre els meus llavis, assegut al peu d’aquest majestuós roure,
La meva mirada assedegada explora la dama natura, que juga amb mi maliciosament,
Com una princesa imprevisible, sublim i desitjable, provocant la febre
De tenir-vos en els meus braços i acariciar-vos suau i impacientment.

Lliure i giravoltant, el vel de les vostres puntes es diverteix amb la meva admiració;
Conquistat pels vostres ulls verds esmaragda, descobreixo la profunditat de la vostra ànima,
El fullatge entremaliat del vostre vestit aviva els meus sentits en un repòs fascinador;
Lleugera i llibertina no us puc atrapar i enamorat no puc apagar aquesta flama.

Meravellat en aquest lloc màgic, la vostra veu suau i deliciosa m’ha sorprès;
Atractiva, sortida d’un magnífic bosquet embellit de mare-selves i de cireretes de pastor;
Emportat per les emocions, els meus pensaments brivalls volen una mica atrevits;
Plantat al meu costat, un botó d’or de seny calma el meu tendre foc abrasador.

Una lleugera brisa marina excita el meu rostre, com si fossin les vostres mans fines i atrevides;
En aquest parterre cobert d’impaciències multicolors, en silenci no resisteixo més;
Les roselles vermelles de desig sacsegen les meves ganes, en un èxtasi desmemoriat;
Davant meu el prat enverdit de l’anhel, m’evadeixo… princesa m’heu despullat.

El vostre perfum m’embriaga com l’olor de la lavanda, sou meravellosament inaccessible;
Estirat al vostre costat i submergit en l’emoció, rebutjo les meves traves;
Un sol seductor torba els meus pensaments erràtics i les meves apetències golafres;
Al meu voltant el ocells fan la seva gresca, princesa sis plau amansiu-me!