Els teus cabells arrissats color d’eben cauen sobre la teva fràgil esquena;
Per desgràcia en els teus ulls ametllats un terrible sofriment he observat;
Nena d’un altre món, busques protecció en un sòrdid hospital,
La teva vida estarà marcada per l’horror, no tindràs més tranquil·litat.

Tranquil·litat de la joventut, en un camp buscant flors
T’has inclinat pensant acariciar una papallona i de fet era un coet;
Horrible arma de guerra, arrossegaràs per sempre un cos pel dolor masegat
Robina, nena de l’Afganistan, el somriure no il·luminarà més els teus pòmuls.

Tu que no has conegut la pau, he vist davallar per les teves galtes les llàgrimes del mal;
Tossuda ja no busques els plaers de la vida , en el teu quotidià infernal;
Cada dia el teu cos mutilat sofreix i a la curació t’aferres des de ara
En els espantosos passadissos del hospital Indira Gandhi, coneixeràs l’esperança,

Univers mòrbid, el teu vocabulari s’ofega en els sarcasmes del terrorisme
Granades, mines, bombes, obusos, el teu avenir es traça en l’horror de la guerra;
El terror, el dolor, l’espant, la por t’ha escollit, horrible realisme;
Sense dubte lamentes haver nascut, en un món de bojos i de misèria.

No tindràs mai la joia de vestir un vestit maco, únicament parracs;
El teu únic joguet serà un simple bastó, però no importa, ja no tens somnis;
Els teus ulls brillen i centellegen quan el metge posa damunt teu les seves mans
Nena aferra’t a la vida, potser no pots esperar més que una treva.