Com un corc impertinent rosegues el meu cor lentament
En el jardí secret dels meus somnis, bullo d’impaciència
Espera interminable a la expectativa d’una fugaç felicitat
Torturat davant les ganes que frenen els meus desitjos despreocupats.

La fràgil solitud que m’envolta nodreix els meus ardors imprudents
Caprici de sacsejar el present per atrapar àvidament lo hipotètic
Signe de feblesa on l’orgull es barreja amb una laxitud evident
Amb gest precís aparto amb força el descoratjament anàrquic.

Fascinant egèria, encises les meves emocions per tornar-me àvid i anhelant
Dono la volta, dic pestes i perdo la calma, agenollat davant teu, oh musa meva!
Sofriment amorós, estic desenganyat, gemego una mica angoixat
La irreflexió rebutja el meu raonament, la meva ànima refusa i acusa.

Embriagat en aquesta dansa de quatre temps, toco suaument el teu cos sublimat
Amb aquest vestit de seda que rellisca sota el meus dits, el meu esperit s’enlaira
En els turons prodigiosos de l’amor, com un adolescent maula i meravellat
Embriagat, no resisteixo més i em deixo emportar, el meu esperit frívol es torna.

La música ets tu, bella Diva, has desaparegut, em quedo sol, desemparat i perdut
En el desert pedregós dels meus pensaments rebutjo la set de la meva amargura
Tango inacabat, com un ninot desarticulat titubejo de dolor dins la meva capa
Capa d’il·lusions efímeres d’una dependència de desigs de perfums pòstums.