Encisador poblet adossat al peu del Canigó, la nostra majestuosa muntanya,
No puc oblidar que he crescut en els teus braços, com una veritable companya;
Els meus records es perden en aquest petit paradís, d’una joventut esfumada,
Com un tronc tirat pel seu últim viatge, en la modesta xemeneia.

Despreocupats el nostres caps, en els teus carrers corríem com bogos,
De la plaça a la font, del castell a l’era, fent les mil i una;
Quins grans moments gravats per sempre, érem una petita colla d’amics
Feliços i plens d’innocència, en aquell temps, gaudíem amb qualsevol cosa.

Difícil no fer l’ullet als seus vells que a vegades ens esbroncaven;
Quan estaven asseguts al carrer a la fresca, els escoltaven amb passió;
Escorcollant en la meva memòria, esperàvem inexorablement el catorze de juliol,
La imatge es paralitza, tot era sinceritat i veritat, del meu passat meravellosos clixés.

Les meves arrels parlen, res podrà esborrar la embriaguesa i el plaer,
D’haver crescut en els teus braços, poblet de cor d’or i de mil fragàncies;
Joiós com ets en aquest magnífic estoig de verdor d’un paisatge bucòlic,
En el crepuscle de la meva vida et reconec com un verdader jardí màgic.

Els anys han passat, el món s’ha accelerat, ens hem perdut de vista molts,
Alguns ens han deixat, d’altres per acabar els seus dies, aquí han retornat;
El pèndul del temps no s’ha aturat, com un funest metrònom sorollós,
L’agulla de la meva vida, no em farà mai oblidar, els meus records d’adolescent.